Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives entre el 2007 i 2013.
Durant els últims anys, ha centrat la seva investigació en la guerra de Successió d'Espanya (1705-1714) i en la història política del segle xviii.[1][2] És l'Investigador principal del projecte España y Francia: intereses dinásticos e intereses nacionales (1701-1733) finançat per l'Agència Estatal de Recerca espanyola i del Grup d'estudi de les institucions i de les cultures polítiques (S. XVI-XXI). D'altra banda, també és director de la col·lecció d'història Referències d'Eumo Editorial (Edicions 62).
Historia de la tolerancia en España
Trevor J. Dadson & Joaquim Albareda Salvadó & Francisco Martínez Hoyos & Esther M. Villegas de la Torre & Manuel Suárez Cortina & Manuel Peña Díaz & Antonio Moliner Prada & María Victoria López-Cordón Cortezo & Manuel José de Lara Ródenas & Miquel Escudero Rojo & Gregorio Colás Latorre & Gonzalo Capellán de Miguel & José Luis Betrán Moya & Ángela Atienza López & James S. Amelang & Rosa María Alabrús Iglesias & Eliseo Serrano Martín & Roberto Fernández Díaz
Mujeres en la guerra y en los ejércitos
Marco Antonio Cervera Obregón & Andrea Hormaechea Ocaña & Cristina González Mestre & Daniel Yépez Piedra & Fernando Pinto Cebrián & Gemma Nadal Serrano & Gustavo Gonçalves & Isabel Bueno Bravo & Joaquim Albareda Salvadó & Jose Antonio Feliz Barrio & Josefina Martínez Álvarez & José Miguel Quesada González & José Soto Chica & Julián Paniagua López & Laura López Martín & Marina Murillo Sánchez & Moisés Guzmán Pérez & Natascha Schmöller & Raquel Lázaro Vicente & Rocío Velasco de Castro & Víctor García González & Víctor J. Jurado & Ángeles Hijano Pérez